Enlunábamos
Quiso la noche que noche fuésemos también nosotros, térreos cual la sombra y cual los animales que desnudos vagan tras el deleite. El aire, de tu pecho a mi pecho, de profundas sales cargó; corríamos en fuentes abismales; enlunábamos islas de olvido. Pobre si entendida según la luz, expandido se había nuestra vida en una ardiente, oscura flor. En la Aventura, todo cambiaba: si me mirabas, no era yo; si reías, no eras impura La nit volgué que fóssim nit nosaltres mateixos, terrals com l'ombra i com els animals que erren nus, caçant el delit. L'aire, del teu pit al meu pit, es carregà de fondes sals; corríem en fonts abismals; enllunàvem illes d'oblit. Pobra, entesa, la nostra vida, segons la llum, s'era expandida en un ardent, obscura flor. Tot canviva en l'Aventura; si em miraves, no era jo; si reies, no eres impura X___Carles Riba . De Salvatge cor . (Trad de José Batlló)